Església de Sant Llorenç i Rectoria (1845-1847)

La comtessa Riquilda, casada anb el comte de Barcelona Sunyer I, fa constar al document de l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l’any 945 la donació entre altres propietats de l’església de Sant Llorenç d’Hortons amb el seu cementiri i sagrera. Aquesta menció permet considerar, ja al segle X, la presència en aquestes terres de famílies pageses establertes de manera dispersa les quals serien l’embrió del que més tard serà l’actual paisatge de les masies.

La situació de l’església i la rectoria, allunyada de les cases, respon al fet que es tracta d’una construcció anterior als primers carrers del nucli d’Hortons (1750-1818) i que l’elecció dels terrenys per les cases dels treballadors del camp es feu d’acord amb els interessos dels propietaris. L’església actual es construeix entre el 1845 i 1847 i es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar quadrada i octogonal la part superior. L’altar major i els laterals es decoren amb retaules d’obra d’estil neoclàssic.

Molt probablement en un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es degué construir de manera aïllada al costat oest de l’església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l’església romànica. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d’arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades.

Text confeccionat per Josep Maria Bosch Casadevall