Festa del Roser (maig)

Història:

Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data.
La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida.
Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran.
A la tarda, es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran.

Records de la festa del Roser:

Escric aquestes ratlles en homenatge a totes aquelles persones que van Viure la festa i que ara no hi són.

A Catalunya, entre les devocions marianes més esteses del mes de maig destaquen les festes en honor de la mare de Déu del Roser Aquí, al nostre poble, també ho celebrem. És la nostra festa major petita.
No tenim dades exactes de quan va començar aquesta festa, però sí que podem calcular que té més d'un centenar d'anys per un document trobat que data del 1864.

Expliquen els avis que originàriament la festa se celebrava el dia 7 d'octubre. Però feia de mal festejar perquè les cases encara estaven enfeinades a les vinyes collint raïm, i decidiren traslladar-la el segon diumenge de maig.

La característica més dolça de la nostra festa ha estat sempre la garlanda. Una mena de tortell ensucrat que antigament feien les noies del poble amb nous i farina que recollien per les cases i que més tard s'encomanarà fer a l'antic forn de pa del poble de Santa Fe de la Granada del Penedès, a la casa d'en Cristòbal Sadurní que actualment només treballa pel Roser i per Pasqua. La garlanda és feta com un tortell alt i ondulat amb pasta molt consistent, com de pa moreno, amb deliciós regust de comí i el secret de la casa, que fa que moltes pastisseries dels pobles veïns l'hagin volgut imitar sense sortir-ne mestres.

Les garlandes eren portades fins a Gelida dalt del tren, dins d'uns coves, i en arribar a l'estació ja les esperava un carro per carregar-les i portar-les cap a Sant Joan. Una de les anècdotes que es recorden dels seus viatges en tren, és que un any, en arribar, van trobar un dels coves remenats i un tortell de menys: segurament va servir per fer passar la gana del maquinista llaminer! Ara les garlandes ens arriben per carretera el mateix dia, de bon matí.
Al poble l'envoltaven sis masies: Ca n'Almirall, Can Bosch, Can Carafí, Can Rimundet, Can Casanoves i la Casa Gran.

Cada any, l'amo d'una de les masies s'encarregava de pagar les despeses de la festa. D'hora del matí, tot el poble sortia cap a l'església tot passejant, on celebraven l'ofici religiós que consistia en la benedicció de les garlandes a l'interior de l'església, la processó al voltant de l'església acompanyant la imatge de la Mare de Déu tot cantant els Goig del Roser i entrant altre cop per escoltar la missa. Era costum també, en aquesta diada, que la mainada celebrés la primera comunió.

De garlandes se'n feien una per al capellà, una per als escolans i una per al cor. També se'n feien dues en forma de coca, una era regalada a l'amo de la casa que l'any seguint pagaria la festa i l'altre era tallada a bocins i es repartia a tots els veïns. A la sortida de l'església se subhastaven les garlandes restants que eren tantes com imatges de sants hi havia dins l'església. Tornant cap a casa, la gent del poble passava per cal Quico a recollir la garlanda que havien encomanat dies abans, i a les postres del dinar tothom en menjava acompanyant-la amb crema o mistela de la casa.
Un cop dinats i païts, se'n tornaven a l'església on passaven el rosari i acomiadaven el dia amb una gran ballada a l'era de la Casa Gran.
A l'esclat de la guerra civil, va haver-hi un petit parèntesi, que va durar del 1936 fins al 1940, en què es va tornar altre cop a la festa.

A partir del 1955 van introduir-hi una variant. el mossèn que aleshores hi havia, Jaume Civil, va voler que el tou de noies que hi havia al poble portessin les garlandes i acompanyessin la imatge de la verge durant la processó. Les duien damunt unes safates florades amb robes blanques i amb puntes fetes a mà.

El 1974 la mala salut del mossèn i la impossibilitat de trobar-li un substitut, va fer que aquell any no es celebrés la missa, no per això, la gent del poble va deixar de menjar la garlanda a les postres del dinar. El 1975, i fins al 1980, el capella de Sant Esteve Sesrovires venia a dir misses només les diades assenyalades, I va canviar l'horari de les 10 del matí, a la 1 del migdia. Aquest horari no va agradar gaire als amos de les masies, era massa tard i decidiren no fer més la festa.

Llavors, en Jaume de Cal Quico va consultar al veïnat i alguns amos que encara quedaven a Sant Joan, i decidiren reprendre la festa amb alguns canvis: Es feien unes vuit garlandes que sortien igualment en processó darrera la imatge del Roser, portades per la canalla. S'oficiava després la missa, i en sortir, dues coques, després de beneïdes, eren tallades i repartides a la gent acompanyades d'un parell de porrons de mistela, i unes altres vuit garlandes eren subhastades a qui les volgués menjar.

I fins avui encara, la festa és viva. Alguns anys hi ha hagut ball al carrer, danses d'esbart, corals, havaneres... I sempre contents de rebre veïns de pobles del voltant que ens visiten aquest dia, i la trobada amb els nostres veïns de Sant Joan que els agrada reviure i recordar. Tant de bo que els que venen darrere no deixin perdre aquesta petita tradició i que continuïn gaudint la festa i mantenint-la per molts anys.

Signat: Carme