Sant Llorenç d’Hortons, amb els drets del col·lectiu LGBTI

Aquest dimarts 28 de juny se celebra el Dia per l’alliberament lesbià, gai, transsexual, bisexual i intersexual, i per a commemorar-lo, l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons penjarà a la seva façana la bandera LGBTI. A més, el consistori, que defensa i treballa pel drets de totes les persones, i també pel dret de tothom a ser i sentir, i la llibertat d’expressar-se i mostrar-se tal i com és, s’adhereix a les declaracions institucionals de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal de l’Alt Penedès pel 28-J.

Reproduïm a continuació els dos textos.

Declaració institucional de la Diputació de Barcelona pel 28 de juny de 2022, Dia per a l’alliberament i orgull LGBTI

El 28 de juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, i ho fem reconeixent i agraint la tasca realitzada durant anys per les entitats, associacions, institucions i ciutadania entorn la conquesta dels drets i les llibertats de les persones LGTBI.

Els municipis de la província de Barcelona comptem amb un llarg recorregut en el compromís pel reconeixement dels drets de les persones LGTBI, treballant per la igualtat d'oportunitats entre els gèneres des de fa més de 30 anys, i desplegant polítiques específiques LGTBI amb més intensitat en la darrera dècada, empenta que la Diputació de Barcelona sempre ha recolzat, aplicant la normativa internacional, i alhora donant resposta als moviments feministes primer, i més endavant l'LGTBI, qui han estat històricament pioners en la defensa de la igualtat de gènere i de les llibertats sexuals.

Des de la Diputació de Barcelona tenim el repte de continuar impulsant polítiques LGTBI d’abast transversal, des del treball conjunt amb les administracions públiques i el món associatiu per generar les sinèrgies necessàries en la representació d’aquesta realitat social i lluita pel reconeixement dels drets.

Malgrat els avenços, avui en dia, encara és necessari reivindicar que queda molt camí per recórrer en la lluita per la igualtat de drets de les persones LGTBI, les dades mostren que l'LGTBI-fòbia encara és present al nostre voltant. Des de l'octubre de l'any 2014 es comptabilitzen 1.155 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya, i en el que portem d'any ja hi sumem 84, existint un augment significatiu de les agressions i una preocupant proliferació de discursos d’odi cap a les persones LGTBI. Diem alt i fort que la llibertat d'expressar la sexualitat pròpia ha de ser plena, sense risc de patir cap tipus d'agressió ni marginació.

Ara bé, és innegable que la societat està canviant, i moltes de les ments més joves comencen a viure la sexualitat i desitjos de manera més oberta, les dades de l'enquesta CIS del 2021, en la que un 82,7% de les persones entre 18 i 24 anys es considera heterosexual, quan l'any 2016 es superava el 90%.

Seguirem dissenyant polítiques i ciutats amables i segures per l'expressió de la diversitat de desitjos LGTBI, sense por a la discriminació. Perquè des de la Diputació de Barcelona tenim el convenciment que treballar per a la igualtat significa també treballar per una societat igualitària i lliure d’LGTBI-fòbia, tenint com horitzó un escenari on les diferències d’orientació sexual siguin espais de llibertat i conquesta per a tota la ciutadania. I es per això que posem al servei del mon local recursos i suports específics per desplegar estratègies i activitats orientades a la consolidació d’aquests drets i a garantir les llibertats individuals i col·lectives per a tota la societat.

Per tot això, aquest 28 de juny i cada dia, aquesta institució es referma un cop més en el seu compromís amb el col·lectiu LGTBI. Continuem treballant per uns municipis lliures i diversos.

Declaració institucional del Consell Comarcal de l’Alt Penedès del 28 de juny de 2022, del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+

El dret a caminar pel carrer sense por, sense rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà de la nostra parella. El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació. El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com som en l’àmbit familiar, educatiu o en els espais d’oci. El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions... Tots aquests drets no són drets que hagin vingut donats per a totes les persones. Els col·lectius LGBTI+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com arreu del món, i encara avui no estan plenament garantits.

Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones LGBTI+, iniciades amb els fets de Stonewall l’any 1969 a Nova York i a la dècada dels setanta a casa nostra, han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l’impuls d’un marc normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGBTI+ a Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+.

Més recentment, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i nodiscriminació reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere de les persones. La futura llei trans* catalana, actualment en elaboració, ha de continuar el camí cap a la plena garantia de drets. Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets assolits ni tampoc no esborren res ni ningú.

Fer valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència és una obligació de tots els poders públics. I ho és encara més avui dia davant els discursos d’odi a la diferència i el qüestionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits. Com va dir Judith Butler respecte d’aquests grups en l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya el 27 d’abril d’enguany: «Quina visió de la nació és aquella que pot estar amenaçada per qui persegueix la igualtat, la llibertat, la justícia, la fi de les guerres, un futur sense violències, o el dret a caminar pel carrer sense por?».

A Catalunya tornarem a dir tantes vegades com faci falta «No passaran!». Més que mai, les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat.

Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha d’interpel·lar sempre, perquè els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva".