El Govern aborda l'entrada en emergència del sistema Ter Llobregat, en situar-se les reserves per sota dels 100 hm3 de la seva capacitat

El Govern, a través de la Comissió Interdepartamental de Sequera, ha abordat aquest dijous l'entrada en la fase d'emergència del Pla Especial de Sequera del sistema Ter Llobregat, que inclou 202 municipis de les conques internes, amb sis milions d'habitants, un cop s’ha situat per sota del 16% de reserves, tal com estableix el pla. Aquesta mesura entra en vigor un cop es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i implica una reducció de l'ús de l'aigua en determinats usos.

239 municipis en emergència

El Pla de Sequera fixa en l'escenari d'emergència una limitació de 200 litres per habitant i dia de mitjana per municipi. Aquesta xifra inclou el consum domèstic, les activitats econòmiques, centres sanitaris i usos municipals i les pèrdues en les xarxes de distribució, entre d’altres.

Pel que fa al consum que s'ha de fer a les llars, es recomana que aquest se situï al voltant dels 90 litres per habitant i dia. La resta de mesures relatives a l'escenari d'emergència en altres usos (industrials, agrícoles, ramaders, lúdics i municipals) es poden consultar en aquest enllaç.

239 municipis quedaran en escenari d'emergència (els 202 del sistema Ter Llobregat, 22 de l'aqüífer del Fluvià Muga, 12 de l'embassament de Darnius Boadella, 2 de Riudecanyes i Vallirana, de la unitat d’explotació Anoia-Gaià, sol·licitat per l’Ajuntament). En canvi, la unitat del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) passa de l’escenari d’alerta al de prealerta, en millorar l’estat de l’embassament de Mequinensa. La resta d’unitats segueixen sense cap canvi.

Optimitzar el recurs

En l’escenari d’emergència es preveuen una sèrie de mesures per optimitzar l’ús de l’aigua, com la supressió del reg agrícola en un 80% (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos i arbrat, sempre amb aigua regenerada o del freàtic); la reducció de l’ús de l’aigua per a usos ramaders del 50%; la reducció del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials; o la reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg).

En tots aquests casos, les dotacions es poden complementar amb aigües regenerades procedents d’una estació depuradora d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals.

A més, les persones titulars d’aquests aprofitaments poden optar per proposar a l’ACA un pla d’estalvi, que pot resoldre un percentatge de reducció inferior, tenint en compte les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del subministrament en condicions de normalitat i al grau d’afectació o interferència que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals del seu entorn.

Limitats el reg i les fonts

El reg públic de supervivència d'arbrat i jardins botànics es podrà dur a terme si es fa amb aigües regenerades procedents de depuradora o amb aigües freàtiques, sempre que no redueixi la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari.

El reg de camps esportius de gespa natural, o d’altres superfícies que requereixen reg, per a la pràctica de l'esport federat, es podrà dur a terme quan es compleixin certes condicions, com emprar aigua regenerada o aigües freàtiques, sempre que no suposi una reducció de la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari i que, mitjançant l'aplicació de mesures d'estalvi addicionals en la mateixa instal·lació esportiva, s’aconsegueixin estalvis d'aigua equivalents al volum d'aigua emprat en el reg.

Pel que fa a les fonts ornamentals, llacs artificials, i altres elements d'ús estètic d'aigua, en quedarà prohibit l'ompliment total o parcial, amb l’excepció d'aquelles basses que serveixen de refugi de fauna en perill d'extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones en les masses d'aigua, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic. Això es podrà fer sempre que, en aquest darrer cas, es comprovi mitjançant una avaluació hidrogeològica que no suposa una reducció de la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari.

Limitacions en piscines

No es podran omplir les piscines d’aigua dolça. Només es permetrà reomplir parcialment les piscines cobertes inscrites en el cens d'equipaments esportius de la Generalitat de Catalunya, i de les descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada que disposin d'un sistema de recirculació de l'aigua, en les quantitats indispensables per garantir-ne la qualitat sanitària. Es podran reomplir sempre que, mitjançant l'aplicació de mesures d'estalvi addicionals en la mateixa instal·lació esportiva (entre les quals cal incloure el tancament de les dutxes), s'aconsegueixin estalvis d'aigua equivalents al volum d'aigua emprat en el reompliment de la piscina.

També es permetrà omplir i reomplir les piscines d'ús terapèutic ubicades en hospitals, residències i centres d'educació especial, i centres de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, així com en les destinades al bany de persones que disposen d'una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta.

Pel que fa a les piscines amb aigua de mar, es permet el seu ompliment total o parcial sempre que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni sanejament.

Altres limitacions

Es prohibeix:

1. La neteja de qualsevol classe de vehicle, excepte que es realitzi en establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l'aigua.
2. La utilització de dutxes i d’instal·lacions per a la neteja de peus a les platges.
3. La realització d'actes lúdics, públics o privats, que comportin la utilització d'aigua susceptible de ser apta per al consum humà, com ara les pistes de gel temporals o d’ús lúdic, les festes de l'escuma, els jocs d'aigua o similars.

Les entitats prestadores del servei d’abastament d’aigua aplicaran les mesures dels seus Plans d’emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament.

Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics.

Afectació en projectes i activitats

En l’àmbit de l’avaluació ambiental de projectes i activitats, així com en instruments de planejament urbanístic, l’ACA haurà de valorar la compatibilitat del projecte o activitat amb les restriccions derivades de l’estat d’emergència segons el Pla de Sequera. En cas d’incompatibilitat, l’òrgan ambiental en condicionarà l’execució a la declaració de sortida de l’estat d’emergència en la unitat d’explotació on es prevegi desenvolupar.

Pel que fa a les activitats ramaderes, quan es posi en risc el benestar animal, i amb la finalitat de garantir-lo davant la reducció de consums dels usos ramaders de l’aigua, la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia no expedirà les autoritzacions d’entrada d’animals a noves explotacions ramaderes ni per l’ampliació de les existents.

També suspendrà el funcionament de les noves explotacions o l’ampliació de les existents mentre no es garanteixi la disponibilitat d’aigua per garantir el benestar animal.

Cabals d’emergència

Finalment, l’entrada en emergència comportarà aplicar cabals d’emergència en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes. Durant el temps que duri la reducció de cabals es fixaran també uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera. Aquestes hidropuntes es faran dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra.

La mesura s’ha analitzat amb profunditat tant des de la vessant tècnica, pel que fa a l’optimització de la gestió de l’aigua, com aquella que té relació amb la conservació ambiental. L’estudi dels paràmetres proposats no tan sols assegura la disponibilitat d’aigua per als embassaments, sinó que garanteix la reversibilitat de l’impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams de rius afectats.