Aprovada una moció per a l’adhesió al projecte d’Stolpersteine de reconeixement a les persones deportades als camps d’extermini nazis
Desenes de persones de la comarca del Penedès van patir la deportació als camps d’extermini nazis durant la II Guerra Mundial
L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons va aprovar en el Ple Municipal del passat 25 de març una moció per a l’adhesió al projecte d’Stolpersteine de reconeixement a les persones deportades als camps d’extermini nazis. Així, s’ha decidit sol·licitar al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons al Projecte Solpersteine, així com facilitar els mitjans i la col·laboració necessària a les entitats o col·lectius del municipi que facin possible portar a terme el projecte a la vila.
El text del manifest recorda que “desenes de persones de la comarca del Penedès van patir la deportació als camps d’extermini nazis durant la II Guerra Mundial, entre aquestes, vilatans de Sant Llorenç d’Hortons. Un fet amagat per la dictadura franquista i que, un cop restaurada la monarquia borbònica, es continua silenciant en els llibres d’història”.
Per tal de combatre aquest silenci, l’escriptora Montserrat Roig va publicar ‘Els catalans als camps nazis’, una obra que va donar a conèixer una realitat desconeguda per la majoria de la ciutadania. Des de llavors, s’han realitzat diferents iniciatives per tal de restaurar aquesta memòria, tant vers aquelles persones que hi van perdre la vida, com també d’aquelles que en van poder sortir en vida.
El Projecte Stolpersteine
Entre d’aquestes iniciatives, destaca el Projecte Stolpersteine, una iniciativa de l’artista alemany Günter Demnig, que consisteix en la col·locació d’un llambordí fet a mà davant del domicili de cadascun dels deportats, on hi consten les seves dades vitals i les dates de la deportació. A data d’avui, s’han col·locat ja més de 60.000 llambordins Stolpersteiner en 22 països diferents.
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va adherir-se a aquest projecte, així com també ho han fet desenes d’ajuntaments catalans. Tanmateix, aquest projecte, com la pròpia presència de catalans i catalanes als camps nazis, encara són molt desconeguts.
