D'Hortons. Poetes a la Bassa Gran 2023

El divendres 7 de juliol a les 22h, el Ricard Garcia, poeta Hortonenc, coordinarà “D’Hortons. Poetes a la Bassa Gran”: Un recital de poesia que per sisè any, es du a terme en aquest emplaçament emblemàtic de Sant Llorenç d’Hortons que antigament havia fet de punt de trobada de les dones que hi anaven a fer la bugada (encara s’hi conserva el safareig públic) i, també, de qui hi anava a omplir els càntirs d’aigua fresca i a xerrar del que es coïa al poble. La font està situada justament al final del poble i és una mena de frontera entre el casc urbà i l’entorn natural. La tradició de la font com a lloc de trobada i de la paraula ha estat també important a l’hora d’escollir-la com a escenari ideal per fer-hi els recitals de poesia les nits d’estiu.

Cada any, es porten 3 poetes d’arreu a recitar la seva obra. Enguany vindran: la Laura López Granell, la Sònia Moya i el Josep Manel Vidal.  Al final de la vetllada hi haurà la possibilitat de prendre una copa de vi o cava de manera distesa, de poder conversar amb els poetes convidats i, també, de comprar els seus llibres.

Tot plegat (la poesia, la font, les nits d’estiu, les converses disteses…) fa que sigui un acte amb un encant especial, gratuït i obert a tothom que hi vulgui participar.  Ens agradaria molt que us animéssiu a venir i a gaudir de la poesia.

Nota de Ricard Garcia post esdeveniment:

Amb el vist i plau de les granotes, mestresses i senyores de la Bassa Gran, ahir vam viure una nit molt especial a Sant Llorenç d’Hortons. Celebràvem la 6a edició de Poetes a la Bassa Gran i vam tenir el goig de poder escoltar la Laura López Granell, la Sònia Moya i el Josep Manel Vidal. Tots tres van aconseguir amb la seva poesia que tornés la màgia a la font i que el públic que hi va acudir, molt nombrós, marxés després amb la sensació d’haver viscut uns moments de bellesa i de pau que sovint són difícils de trobar.

El mantell silenciós de la nit i la font van ser el coixí perfecte perquè les veus de tots tres s’apoderessin de l’atenció i l’entrega de tothom qui érem allà i, havent oblidat durant una bona estona els neguits, ens conduïssin pels estranys camins que converteixen la paraula en poesia.

Mentrestant, discret en mig de tot i de tothom, el càntir -que hi ha qui diu que no en té d’ànima- es va tornar a omplir de paraules i de silencis, del raig viu de l’aigua al broc de la font, es va omplir de nit i d’estiu i es va omplir de les nostres emocions per custodiar un any més, sí, l’ànima de Poetes a la Bassa Gran.

I finalment, després del silenci reverencial pel que allà estava passant, va arribar l’esclat dels aplaudiments i les felicitacions, van arribar les salutacions i les converses disteses, els llibres i les signatures, les copes i, a la fi, anar-se’n cap a casa amb el convenciment que el que havíem compartit, aquella alegria de ser-hi que la Laura, la Sònia i el Josep Manel ens havien inoculat, pertanyia gairebé al món del que no es pot explicar, com quan el temps s’atura uns instants i sentim, fugissera però certa, la màgia d’ésser vius.

A tothom qui ho va fer possible, moltíssimes gràcies!